Regne de Baviera

Regne de Baviera
	Königreich Bayern (de); Kinereich Bayern (bar); Königreich Baiern (de); Kinereich Baiern (bar)
Himne	Heil unserm König, Heil! (en)
Lema	«In Treue fest (en) »
Localització
	48° 08′ 00″ N, 11° 34′ 00″ E / 48.133333°N,11.566667°E
Capital	Múnic
Conté la subdivisió	Altmühlkreis (en) (1808–1810); Districte de l'Alt Danubi (1808–1837); Districte del Main (1808–1837); Eisackkreis (en) (1808–1810); Etschkreis (en) (1808–1810); Illerkreis (en) (1808–1817); Innkreis (en) (1808–1814); Isarkreis (en) (1808–1837); Lechkreis (en) (1808–1810); Naabkreis (en) (1808–1810); Pegnitzkreis (en) (1808–1810); Regenkreis (en) (1808–1837); Rezatkreis (en) (1808–1837); Salzachkreis (en) (1808–1817); Unterdonaukreis (en) (1808–1837); Untermainkreis (en) (1817–1837)
Població humana
Població	3.231.570 (1808)
Idioma oficial	alemany
Religió	catolicisme
Geografia
Limita amb	Imperi austrohongarès ; Electorat de Hessen ; Regne de Württemberg ; Thuringian states (en) ; Imperi Austríac ; Regne de Saxònia ; Gran Ducat de Baden
Dades històriques
Anterior	Confederació Germànica, State of the Prince Primate (en) i County of Haag (Hague) (en)
Creació	1806
Dissolució	1918
Següent	Baviera
Organització política
Forma de govern	monarquia constitucional
Òrgan legislatiu	Landtag de Baviera , (Escó: 205)
Moneda	Bavarian gulden (en)

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.^[1] L'elector Maximilià I de Baviera, de la casa de Wittelsbach es va convertir en el primer rei de Baviera el 1806. El tron va pertànyer a la seva família fins a la dissolució del regne després de la Primera Guerra Mundial.

Molts dels límits moderns de Baviera van ser traçats després de 1814 amb la signatura del Tractat de París (1814), en la qual Baviera cedia el Tirol i Vorarlberg a l'Imperi austríac, mentre que rebia Aschaffenburg i parts de Hesse-Darmstadt. Com a part de l'Imperi Alemany, el regne era superat en grandària només per Prússia.

Des de la unificació alemanya el 1871, Baviera ha continuat sent part d'Alemanya fins al dia d'avui.

↑ Müller, Frank Lorenz. Royal Heirs in Imperial Germany: The Future of Monarchy in Nineteenth-Century Bavaria, Saxony and Württemberg (en anglès). Springer, 2017-03-24, p. 18. ISBN 978-1-137-55127-6.

[1] Müller, Frank Lorenz. Royal Heirs in Imperial Germany: The Future of Monarchy in Nineteenth-Century Bavaria, Saxony and Württemberg (en anglès). Springer, 2017-03-24, p. 18. ISBN 978-1-137-55127-6.

[1]